El temple va ésser consagrat a Santa Maria el 28 de novembre de 1108 pel bisbe de Roda i Barbastre, fet que la converteix en l’església romànica més antiga de l’Alta Ribagorça.

Església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis.

La nau està coberta a l’interior amb una volta de canó, dividida en tres trams per dos arcs torals.

La façana de migdia i l’absis estan decorats amb un fris d’arcuacions, sota el ràfec de la teulada i la porta d’accés. Just en aquest punt, hi ha encastat un crismó esculpit.

La portada, al mur sud, s’estructura amb dos arquivoltes. L’arquivolta exterior està decorada amb motius d’escacs i descansa sobre dues columnes, decorades amb motius vegetals i de palma. A l’arquivolta interna, els capitells estan ornamentats amb motius figuratius humans barrejats amb altres de vegetals i amb motius zoomòrfics.

Al mur sud també es conserva la porta de baptisme, recuperada després de la darrera restauració.

El campanar es troba adossat a la part nord de la nau, prop de l’absis, de planta quadrada i més antiga a la part baixa i amb un cos vuitavat a la part més alta que allotja les campanes i que es va construir amb posterioritat.

Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1985, ha estat restaurada recentment amb dues fases d’execució (1992 i 2004).