VISÓ EUROPEU
El visó europeu (Mustela Lutreola) és un petit mustèlid endèmic del nostre continent, catalogat per la UICN en “Perill crític d’extinció”. També viu en rius, aiguamolls i altres masses d’aigua.
El seu hàbitat ocupava tota l’Europa continental, des de Rússia fins a la Mediterrània, però actualment només ocupa menys del 10% de la seva distribució històrica, havent desaparegut a més de 20 països, sobreviu en petites poblacions aïllades a Rússia, Romania, Moldàvia, Ucraïna, França i Espanya. Són aquestes dues darreres poblacions sobre les que descansen les majors esperances de conservació mundial de l’espècie, donat que la resta de poblacions estan molt amenaçades i en constant disminució.
L’expansió del visó americà, les malalties, les alteracions de l’hàbitat i els atropellaments en carreteres són, entre altres, les principals amenaces actuals.
La necessitat d’actuar decididament per preservar el visó europeu va portar les administracions autonòmiques, estatals i europees a impulsar programes coordinats de conservació. Així, en 1999 es va crear el Grup de Treball del Visó Europeu, que és el fòrum tècnic de coordinació entre les Comunitats Autònomes i el Ministeri de Medi Ambient en matèria de biodiversitat.
El programa de cria en captivitat es va iniciar el mes de novembre de 2004 amb la captura, selecció i quarantena de nou exemplars subadults, cinc femelles i quatre mascles procedents de La Rioja (5), Àlaba (2) i Burgos (2) com a fundadors del programa de cria. Aquests exemplars es van traslladar al Centre de Fauna del Pont de Suert, construït en el marc de projectes LIFE i la col·laboració de FECSA-ENDESA. Aquest centre consta de 32 instal·lacions exteriors naturalitzades i adaptades a l’espècie i un edifici annex. Per motius sanitaris i de tranquil·litat aquestes instal·lacions resten tancades al públic.