¿QUÈ ÉS LA CONFRARIA DE SANT SEBASTIÀ?

La Confraria de Sant Sebastià és la màxima expressió de cohesió social i la constatació del manteniment i difusió dels valors culturals, tradicionals i patrimonials del Pont de Suert.

L’any 2011, la Confraria va rebre la CREU DE SANT JORDI. I l’any 2012 la festivitat de Sant Sebastià fou declarada  FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL

El dia 20 de gener de 2011, Correos va emetre un segell commemoratiu del 425è aniversari de la Confraria.

L’evolució de la societat rural, al llarg del període feudal, fou mol lenta. La taxa de mortalitat era elevada i, a més a més, estava condicionada per brots epidèmics i de malalties contagioses. La falta de protecció dels pobles davant de l’adversitat, inicià en les darreries del segle XVI, la creació d’associacions de caràcter assistencial anomenades confraries, com la de Sant Sebastià al Pont de Suert.

La Confraria de Sant Sebastià fou fundada el dia 1 de setembre de 1586, a causa d’un brot epidèmic anomenat “pesta”.

En cessar la pestilència i en acció de gràcies, el Batlle, consols i veïns del poble van sol·licitar davant del vicari general, que ocupava el càrrec d’abat del monestir de Lavaix, la constitució d’una confraria que els hi fou autoritzada.

La Confraria combina elements de la tradició religiosa (misses, cant des goigs, rosari i processó amb el Sant pels carrers del Pont de Suert) amb elements de la tradició gastronòmica, en una celebració que cada any reuneix, els dies 19, 20 i 21 de gener, més de cinc-cents confrares.

Existeixen dos tipus de confrares: d’Escot i de Culte. Per ser confrare d’escot cal estar casat o ser cap de casa. Els confrares de Culte són els petits i joves.

FRAGMENT DEL CANT DELS GOIGS

Els encarregats d’organitzar tots els actes són dos Priors, que juntament amb les seves esposes (les Priores), són les màximes autoritats durant aquests dies de celebració. L’elecció dels Priors es realitza després del dinar del dia 21. Amb tots els confrares seguts a taula, surten de la cuina els Priors de l’any portant una guarnida safata amb una poma vermella. Després d’uns quants tombs pel menjador, decideixen deixar aquesta poma davant d’un confrare, el qual resta automàticament anomenat Prior per l’any següent.

Seguint el marcat caràcter assistencial de la Confraria, els Priors rebran, a l’entrada de l’església, amb dos ciris el fèretre dels confrares difunts. També portaran a casa els àpats a aquells confrares, que per circumstàncies, no puguin assistir als mateixos.

Des de la seva fundació, la base dels àpats ha estat el pa, el vi, les cols i els corders.
Així, i tot seguint la tradició, els àpats estan formats pels plats següents:

SOPAR DEL DIA 19:
Sopes de pa. Amanida d’escarola i api. Col negra amb patata i arengada. Nous.

ESMORZAR DEL DIA 20 i 21:
Sopes de pa. Girella. Potetes de corder guisades

DINAR DEL DIA 20 i 21:
Sopa d’arròs. Carn del brou. Amanida de ceba, pebrot escalivat, ou dur, olives i sardina de llauna. Freginat. Carn guisada amb pèsols. Taronja.

SOPAR DEL DIA 20:
Sopes de pa. Amanida d’escarola i api. Col-i-flor amb patates i fesols. Carn guisada amb carreretes. Nous.

Agraïments especials a Carles Tolo, Sinto Erta, Joan Casimiro, Pedro Pelayo i Manolo Pueyo per la seva col·laboració en la realització d’aquesta secció.