Des de sempre Erillcastell ha tingut un accés difícil, que s’ha agreujat en quedar deshabitat durant el darrer terç del segle XX. Malgrat aquest fet, Erillcastell té una identitat històrica molt important, lligada a l’antiguitat de la família d’Erill.
El castell està datat el 1024 i va ser donat als Erill el 1040. El primer membre conegut va ser Ramon I d’Erill, documentat el 1077. Els Erills eren súbdits dels comptes del Pallars, però no s’acontentaren amb la situació i passaren al servei dels reis d’Aragó a finals del segle XI. Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes i aragoneses (reberen Fraga, Almenar i altres llocs) i enllaçaren amb famílies poderoses. La baronia d’Erill, amb el centre inicial a Erillcastell, comprenia la Vall de Boí (on emprengueren la construcció de les esglésies romàniques), la vall de Viu, de Manyanet, la Vall Fosca i la ribera oriental del Noguera Ribagorçana entre El Pont de Suert i Espills.
Des de 1599, la baronia passà a comtat i rebé grandesa d’Espanya el 1708 de mans de l’arxiduc Carles. Els comtes d’Erill conservaren una bona part dels seus dominis fins a la fi de l’Antic Règim.