L’antiga església de l’Assumpció del Pont de Suert, coneguda amb el nom d’Església Vella, va ser la parròquia d’aquesta vila fins que l’empresa ENHER finançà la construcció d’un nou temple, consagrat l’any 1955.

L’origen constructiu d’aquest temple es troba a l’època romànica, aproximadament al segle XII, malgrat que durant el barroc (segles XVII i XVIII) va patir nombroses modificacions.

Aquest edifici forma un conjunt arquitectònic amb l’antic Palau Abacial, dels segles XV i XVI, que va ser la residència dels abats del Monestir de Santa Maria de Lavaix, i on trobem el campanar de torre de l’església.

Actualment, l’Església Vella custodia la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça, un veritable llegat cultural i artístic conformat per diverses obres ordenades segons la seva tipologia:

Retaules. Els originals del temple són el de l’Assumpció i el de Sant Sebastià i la resta de peces procedeixen de diverses esglésies de la Ribagorça catalana i aragonesa, totes elles de l’època barroca.

Imatgeria. La secció està composada per diverses talles barroques de fusta policromada de diferents indrets de la Ribagorça i la peça romànica de la Mare de Déu de la Mola, del segle XII.

Orfebreria. Aquesta secció inclou una sèrie d’objectes litúrgics relacionats amb diferents aspectes rituals del cristianisme.

Pintura. El fons pictòric, dels segles XVII i XVIII, està conformat pel Frontal de Santa Anna i la Verge, les pintures sobre taula de Sant Pere i Sant Pau, les pintures sobre llenç de Sant Joan, de la Verge Dolorosa i de Sant Antoni de Pàdova i Sant Francesc Xavier.

Finalment, trobem l’espai dedicat al Monestir de Santa Maria de Lavaix, que inclou elements escultòrics i arquitectònics cedits per particulars i recuperats de les aigües de l’embassament d’Escales, mitjançant la realització de diverses intervencions arqueològiques. Una peça clau d’aquesta secció és l’escut heràldic de Pere de Cardona, abat del monestir, procedent del Palau Abacial.