NATURALESA EN ESTAT PUR
A continuació us mostrem tres espais naturals protegits, els quals no us podeu perdre si visiteu els voltants del Pont de Suert. La Vall Alta de Serradell – Serra de Sant Gervàs, la Faiada de Malpàs i Cambatiri i el Salencar de Llesp.
VALL ALTA DE SERRADELL – SERRA DE SANT GERVÀS
L’espai natural protegit “Vall Alta de Serradell – Serra de Sant Gervàs” és un conjunt orogràfic notable, representant de les serres pre-pirinenques interiors més occidentals de Catalunya. Presenta un interès particular al entrar en contacte amb les muntanyes de l’Alta Ribagorça, últimes digitacions del Pirineu axial, i separades d’aquest espai natural per la vall de Llevata.
La Serra de Sant Gervàs es configura per un sistema calcari d’una certa complexitat tectònica, amb cims que sobrepassen els 1800 metres d’alçada. Els vessants sud i sud-oest presenten fortes pendents amb cingleres ben manifestades, mentre que els vessants més septentrionals són molt més suaus.
El paisatge és predominantment mediterrani i una gran part de l’espai es ocupat per la roureda seca de roure martinenc. Les boixedes es desenvolupen en grans extensions de la serra i són la unitat de vegetació dominant. Finalment, la presència d’algunes espècies centreeuropees i subalpines a les obagues i nivells culminants enriqueixen la seva diversitat natural i paisatgística.
De la fauna que habita aquest espai natural cal destacar el domini de les espècies associades als cingles rocosos, principalment els ocells rapinyaires necròfags i els còrvids. En aquests biòtops es localitzen alguns invertebrats singulars, com ara el mol·lusc endèmic (Xeroplexa ripacurcica).
A continuació us deixem uns documents per poder descarregar:
LA FAIADA DE MALPÀS I CAMBATIRI
La Faiada de Malpàs i Cambatiri és un espai natural protegit situat a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana, a l’extrem més nordoccidental del Pre-pirineu central català.
Destaca per la singularitat de la flora i de la fauna que configuren la seva personalitat. El massís de La Faiada de Malpàs, amb 1701 metres d’altitud màxima, està molt ben delimitat, amb forts pendents a la part septentrional (les obagues de Cambatiri), mentre que a la part més meridional se separa de la Serra de Sant Gervàs per diversos barrancs.
L’orientació de les carenes est-oest i la diferència de pendent de les seves vessants permeten que aquest espai reuneixi una mostra molt significativa de la vegetació forestal de la muntanya prepirinenca.
Mentre que els vessants nord són coberts per boscos caducifolis (fageda, roureda, avellanosa…), als orientals, més inclinats i molt més assolellats, apareix el carrascar. De totes aquestes comunitats forestals que habiten aquest espai natural destaca per la seva singularitat la fageda (Buxo-Fagetum), al tractar-se d’un bosc rar al Pre-pirineucentral i on cal considerar la seva presència com a un relicte d’èpoques de clima més fred i humit.
En aquest espai també s’hi troba una bona mostra de la fauna que habita aquests biòtops, amb una manifesta presència d’espècies mediterrànies, que penetren a l’interior de l’espai procedents de les terres meridionals veïnes. Pel que fa a l’ornitofauna, destaca la presència d’aus necròfagues.
A continuació us deixem uns documents per poder descarregar:
