Les Falles constitueixen una tradició ancestral lligada al solstici d’estiu que se celebra en diverses valls del Pirineu Central. Existeixen variants en la manera com se celebra aquest tradició, però el seu alt valor etnogràfic ha fet que hagin estat reconegudes per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat sota el nom conjunt de Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus.

En els seus orígens els estudiosos hi veuen reminiscències d’antigues tradicions paganes relacionades amb el culte solar, que han perviscut només en les valls més aïllades dels Pirineus.

Al Pont de Suert, igual com a la majoria dels pobles de l’Alta Ribagorça on existeix la tradició de les falles, hi ha una partida coneguda des de temps immemorial com el Faro, situada en un lloc preeminent des del que es domina tot el terme i que en temps passats degué complir una funció de vigilància i comunicació a través del foc. Aquest és el punt de partida de la baixada de les falles.

La preparació de la celebració arrenca un parell de mesos abans quan es va a fer la llenya al bosc, s’ascla per tal que s’assequi i es van a tallar també els pals d’avellaner que serviran per confeccionar les falles, i amb les falles enceses comença la baixada.

El tipus de falla que es fa actualment al Pont de Suert (antigament se feia amb boixos secs), consisteix en clavar quatre ascles de fusta de pi a l’extrem més gruixut d’un pal d’avellaner i el conjunt reforçar-lo amb una lligada de filferro.

Quinze dies abans de la revetlla es va a fer la plantada del faro, que consisteix en tallar un pi i plantar-lo en el punt més destacat del terme del Faro, farcint-lo d’argelagues i brancatge per assegurar que faci una bona foguerada.

La revetlla de Sant Joan, la nit màgica, els fallaires pugen al faro amb la falla al coll, previstos d’esquelles per fer soroll. Cap a les deu del vespre, ja negra nit, encenen el faro i amb les entorxes enceses comença la baixada de falles. El recorregut és sinuós i els fallaires van dibuixant els revols del camí, formant una serp de foc. A les envistes del poble, quan se senten repicar les campanes de l’Església Vella, arrenquen a córrer, travessen la palanca d’Aragó, pugen pel carrer d’Avall cap a la plaça Major i el Mercadal, i allí es disposen en rogle i llencen les falles al centre formant una gran foguera; en acabat es reparteix beure i comença la revetlla fins la matinada.

La mateixa nit, també es fa una versió d’aquesta tradició pensada per als més petits, que consisteix en plantar el faro en un punt del recorregut proper al poble i fer la baixada de falles poc abans de que ho facin els adults.

Falles de Casós

Es van deixar de celebrar el 1986, i no van tenir continuitat fins el 2001, en que es van recuperar.

La falla, com als altres pobles de la comarca, és un tronc resinós o teia encesa (com una torxa) d’uns 2 metres de llargària.

El dia de les Falles, la nit de Sant Joan, les persones que duen les falles pugen al faro (Serrafuga, 1.310 m) on s’hi arriba a peu a través d’una pista forestal. Allà s’hi fa una costellada comunitària, amb una foguera que després quan es fa fosc s’aprofitarà per encendre les falles.

Actualment, els fallaires entren per casa Minyana fins a la placeta del poble on deixen les falles formant una gran foguera. Les falles tenen un fort contingut familiar i s’han consolidat després de l’aturada del segle passat.

Falles de Llesp

Després de 60 anys de no celebrar-se, les Falles de Llesp van tornar el 2009. Actualment són les darreres del calendari a l’Alta Ribagorça. Les falles es fan a partir d’un tronc de pi roig pelat i asclat en creu per un dels extrems seguint l’estil de les falles d’Isil.

Com en d’altres pobles d’aquest model de falla, els fallaires, al capvespre,pugen al faro, des d’on inicien el descens cap al poble. El faro es troba al Tartero (1.110 m), però en lloc de fer una gran foguera en fan diverses de petites per segueretat d’incendis per la proximitat del bosc. Un altre element diferencial és que al poble s’hi planta un gran tronc de pi roig de 6 m decorat amb herbes seques, seguint el model dels brandons occitans. Els més petits són els primers a encendre les falles i encenen el faro de la plaça per avisar a les faretes del Tartero de que iniciïn l’encesa del foc i el descens.

Arribats al poble i després de travessar-lo per diferents carrers, continuen fins a l’església on es faran tres creus a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires, demanar sort i conjurar els mals esperits. A la plaça Major deixaran la falla al costat de la gran Falla..