El Monestir de Santa Maria de Lavaix es troba en un indret normalment negat per les aigües de l’embassament d’Escales. Per arribar-hi, és necessari seguir la carretera N—260, a uns tres quilòmetres des del Pont de Suert, fins passar el túnel de Lavaix.

Les primeres referències històriques del Monestir de Santa Maria de Lavaix es remunten al segle X, amb la presència d’un cenobi romànic de l’orde dels benedictins.

En el transcurs del segle XIII, el monestir va estar sota la protecció de la Baronia d’Erill i a l’any 1223 es va convertir en una abadia cistercenca, fet que va suposar la introducció de diverses reformes en l’edifici.

La vida del monestir es va perllongar fins al segle XIX i va arribar a la seva fi amb la exclaustració de la comunitat monàstica arran de la desamortització de Mendizábal, l’any 1835.

Finalment, a mitjans del segle XX, l’empresa hidroelèctrica ENHER va començar la construcció de l’embassament d’Escales i al mes de juny de 1955, les seves aigües van negar totes les dependències de l’antic cenobi.

A l’emplaçament originari del monestir de Santa Maria de Lavaix només es conserven vestigis de l’església canocical. Es mantenen restes del mur que conformava l’angle nord—est de la nau de l’església, el pilar sud—est del creuer i l’arrencada de l’arc presbiteral de l’absidiola sud, juntament amb la part baixa dels seus murs.

A l’espai de la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça dedicat al monestir de Santa Maria de Lavaix es mostren diferents elements escultòrics i arquitectònics cedits per particulars i recuperats de les aigües de l’embassament d’Escales, mitjançant la realització de diverses intervencions arqueològiques.

Declarat Bé Cultural d’Interès Local l’any 2004.