Es tracta d’un edifici profundament transformat, d’una sola nau amb absis semicircular, que s’obre a la nau a través d’un arc presbiteral.

La nau té adossades, a ambdues bandes, dues capelles laterals, que foren afegides posteriorment a la planta de l’edifici originari. De la mateixa manera, s’afegí una sagristia adossada a l’absis.

La il·luminació del temple es va realitzar mitjançant la construcció d’un ull de bou, obert posteriorment sobre el cor.

Els murs interiors de l’església són totalment encalcinats. L’únic punt on el parament original és visible es troba darrera del retaule barroc (any 1714) de l’altar.

Malgrat totes les modificacions i reformes que ha patit l’edifici, per les característiques dels elements originaris encara presents, es pot emmarcar cronològicament al segle XII.