BENVINGUTS AL PONT DE SUERT

El Pont de Suert és la capital administrativa, comercial i de serveis de la comarca de l’Alta Ribagorça. Destaca pel seu patrimoni cultural, etnològic i natural. El Pont de Suert vol dir “El Pont del nom del Pont” i això és el que ens trobem dins del municipi, un seguit de ponts que us faran gaudir de diferents itineraris de passeig al llarg del pas del Noguera Ribagorçana.

El municipi es troba conformat per 25 nuclis agregats. Abella d’Adons, Erillcastell, Malpàs, Adons, Erta, Peranera, La Beguda d’Adons, Esperan, Perves, Les Bordes, Gotarta, Pinyana, Casòs, Igüerri, Sarroqueta, Castellars, Iran, Ventolà, Castilló de Tor, Irgo, Viu de Llevata, Corroncui, Llesp, i Viuet.

Dins del Pirineu, se situa en un enclavament estratègic que facilita l’apropament a punts de la geografia catalana, aragonesa i francesa: la Vall de Boí, la Vall de Barravés, la Vall de Llevata, la Vall Fosca, la Val d’Aran, la Vall de Benasc i la d’Isàvena.

En l’àmbit sòcio-econòmic, el Pont de Suert és un municipi de muntanya on tradicionalment ha perdurat l’activitat agrícola i ramadera. La indústria hidroelèctrica ha estat des de mitjans del segle XX, el factor de desenvolupament econòmic ribagorçà i les centrals que han contribuit a l’augment de la població en aquesta zona de muntanya.

El passeig pel barri històric descriu l’empremta del pas del temps. D’època medieval el formen la plaça Major, la del Mercadal, el carrer Major, l’Escú, el d’Avall, El Palau Abacial i l’Església Vella dedicada a l’Assumpció i que, avui per avui, alberga la Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça.

L’Església Nova dedicada a l’Assumpció data de l’any 1955, és l’edifici modern més emblemàtic del Pont de Suert. Els esports de muntanya, els espais d’interès natural, el Centre de Fauna, la ruta de la fauna de Montiberri, els miradors i el romànic del s. XI-XIII fan del Pont de Suert un bon lloc de visita.

Un entorn natural i geològic privilegiat

El Pont de Suert té els seus límits meridionals cap a les magnífiques cingleres de la serra de Sant Gervàs, al Prepirineu, i cap al nord arriba fins al Corronco de Durro i al cim del Cap dels Vedats d’Erta, en plena serralada pirinenca.

Tant des del punt de vista botànic, zoològic i geològic, com paisatgístic, la diversitat és molt gran i els espais es troben en un estat de conservació excel·lent. Tot aquest mosaic us garanteix el descobriment de la riquesa natural del Pont de Suert

A Sant Gervàs i Escales, els alzinars ens anuncien una vegetació mediterrània i, als límits del nord, només hi ha pastures alpines. Enmig, boscos de roures, faigs, avets i pins negres d’alta muntanya. A les cingleres càlides de Sant Gervàs al maig hi floreix la corona de rei de forma espectacular. La rosella alpina no ho fa fins ben entrat el juliol als voltants del Corronco de Durro, al nord.

La diversitat geològica no es queda enrere, i els voltants del Pont de Suert constitueixen una escola de pràctiques per a geòlegs reconeguda en moltes universitats europees.