El dolmen de Pinyana és un sepulcre megalític amb una llossa de coberta de 3,3 metres de llargada per 2,4 metres d’amplada i 0,6 metres de gruix, una capacitat de cambra de 2×1,5 metres i una alçada de 2 metres, dues llosses laterals i una llossa d’entrada rebaixada, que tanca la tercera part de l’entrada deixant una obertura lateral transitable.
Es troba al centre d’un túmul bastant deteriorat que encara cobreix part de les llosses, d’uns 12 metres de diàmetre, fet de pedra i terra, amb orientació SE.
Es tracta d’un sepulcre de dimensions considerables construït amb conglomerats olocènics i molt ben conservat arquitectònicament. Per les seves característiques es dataria dins les construccions megalítiques del Bronze Mitjà, entre el 1500 i 1200 aC.
L’escriptor Pep Coll recull una llegenda sobre la Casa Encantada. Segons la tradició, la Casa Encantada va ser construïda per una de les encantaries que vivien a l’Estany Obert del barranc de Pinyana, que un bon dia va emprendre el camí de la serra amb una gran pedra damunt del cap, dues més a les aixelles i una altra fent de davantal. Al mateix temps, anava passant la filosa. Arribà al capdamunt del serrat del tot extenuada i morí, quedant les pedres que duia en la forma que les veiem avui dia.